23/11/14

Ruta “CRISTÒFOR COLOM I CATALUNYA”

10:00




Ruta de turisme cultural dissenyada amb un itinerari basat en les investigacions del científic i historiador peruà, d’origen gallec, Dr. Luis de Ulloa y Cisneros exposades en el llibre “Cristòfor Colom fou català” editat a París el 1927 i els historiadors catalans que han seguit les seves orientacions: Pere Català Roca, Ernest Vallhonrat Llurba i Caius Parellada Cardellach.

Per a més informació, es recomana visitar la Biblioteca de l’Espai Antoni Ferrer ubicada a una de les sales del castell de l’Espluga Calba on es trobarà aquest llibre i altres relacionats amb aquest tema de la catalanitat de Cristòfor Colom i tot allò que comporta aquest fet i la seva relació amb Catalunya i la seva Història. 
Espai Antoni Ferrer
.
-


Itinerari:

Barcelona

Retrato de Dr. Luis de Ulloa y Cisneros. Monument a Colom. Passeig de Colom

Luis de Ulloa y Cisneros, autor del llibre “Cristòfor Colom fou Català”, va morir a Barcelona l’any 1936.

La família dels nobles “Colom” està relacionada amb Barcelona. Segons el Dr. Ulloa, Cristòfor Colom era noble i català.
Montserrat
L’any 1493 l’abat del monestir de Santa Maria de Montserrat, Bernat de Bohil, amb altres monjos catalans del monestir, va anar en el segon viatge de Cristòfor Colom que va sortir des del port de Barcelona. Es va batejar una illa amb el nom de “Montserrat”.

Baslíca de  Santa Maria i muntanya de Montserrat. Verge Negra. Monument de J.M Subirachs a l’Escala de l’Enteniment de Ramon Llull.

Segons escriu, en el capítol IX del seu llibre “ Cristòfor Colom fou Català” el Dr. Luis de Ulloa, Colom era llullista, o sigui, coneixedor de la filosofia de Ramon Llull.

Tarragona
 Museu del Port de Tarragona. Espai Miquel Ballester. Catedral. Tarragona.

Segons escriu, en el capítol X /3 del seu llibre “ Cristòfor Colom fou Català” el Dr. Luis de Ulloa, el català Miquel Ballester era l’amic de confiança de Colom.

Prades
Ermita de “Nostra Senyora” de l’Abellera. Originàriament era un verge negra.

A l’ermita de la serra de Prades es va retirar el monjo de Montserrat, Bernat Bohil, que va anar en el segon viatge de Colom.
 
L’Espluga Calba

Segons va descobrir l’historiador Pere Català Roca a l’arxiu de Tarragona, l’espluguenc Antoni Ferrer va acompanyar a Colom en el segon viatge el 1493. En aquells temps el castell de l’Espluga Calba era habitat per cavallers germans de l’Orde de l’Hospital de Sant Joan de Jerusalem. El 20 de juliol de 2014 es va presentar l’Espai Antoni Ferrer a una de les sales del castell, dedicat, entre d’altres temes, a la temàtica de Cristòfor Colom i les relacions de Catalunya i Amèrica.

Bellpuig


A Bellpuig, a l’església de Sant Nicolau, s’hi troba el mausoleu de Ramon Folch de Cardona, virrei del regne de Nàpols i del Regne de Sicília nascut al castell de la Baronia de Bellpuig l’any 1467. Els Folch de Cardona, van ser virreis de les terres descobertes per Colom i un d’ells, J.L. Folch de Cardona (1716-1762 virrei de Nueva Granada ( actualment podríem dir que és Colòmbia, Equador, Bolívia, Veneçuela i Perú), el qual va dimitir per a fer-se monjo franciscà, i va morir com a missioner a Santa Fe de Bogotà, ens permet fer un estudi molt significatiu dels virreis, des del primer, que fou Cristòfor Colom (1492), fins els que van ser nomenats desprès de 1717, amb la cèdula del rei espanyol – ja no de la corona catalana d’Aragó-, Felip V dins de la nova política dels borbons.

Ens permet trobar indicis significatius que relacionen els Folch de Cardona amb els Colom catalans, com per exemple, lligams amb les terres de Lleida, la noblesa, el franciscanisme, l’advocació a la verge negra de Montserrat, el títol de virreis,...

A Bogotà, capital de Colòmbia, es va construir la primera ermita dedicada a Nostra Senyora de Montserrat, que va ser autoritzada per Joan de Borja el 1640, parent del Papa Borja – relacionat amb Colom ja que era el Papa de Roma l’any 1492.
http://ca.wikipedia.org/wiki/Monserrate

 Mausoleu Ramon Folch de Cardona. Nostra Senyora de Montserrat ( Bogotà) Virrei J.L. S. Folch de Cardona

Cervera
El 1452 s'hi van firmar les capitulacions matrimonials dels Reis Catòlics – Ferran II de Catalunya i Aragó, i Isabel de Castella i Lleó-, que es van casar el 1469, reis relacionats amb Cristòfor Colom i la Descoberta de les Antilles o Amèrica l’any 1492 i relacionats també amb la temàtica “colomina” , derivada de Cristòfor Colom.

Lleida
A la Seu Vella de Lleida s’hi troba la capella del bisbe Ferrer Colom del qual parla el Dr. Luis de Ulloa en el seu llibre “Cristòfor Colom fou Català”.

Es recomana fer aquesta ruta per trams, des de:

- Barcelona
- Tarragona
- Lleida
- Girona

Es promourà aquesta ruta de turisme cultural amb diverses activitats, entre les quals, hi haurà un ”Concurs Fotogràfic” de tema lliure i tema específic que es concretarà en el seu moment. Les fotografies s’exposaran al Castell de l’Espluga Calba i a d’altres municipis de la ruta acompanyant l’exposició amb altres activitats culturals com és el cas de conferències i presentacions de llibres sobre aquesta temàtica històrica en concret i la cultura i la història en general relacionada amb el territori que integra aquest itinerari.

Mapa de la ruta:



#rutes

+

17/9/14

La caravel·la Santa Maria

0:21


​
La caravel·la Santa Maria era una reproducció del vaixell d'en Colom feta per a una pel·lícula, i que des de l'any 1952 s'exhibia al port de Barcelona. Segons algunes versions no tenia valor històric o documental, ja que era feta per a una pel·lícula, no era més que una aproximació simple al que va ser la caravel·la Santa Maria, però d'altres fonts properes al constructor asseguren que era una replica fidel al vaixell d'en Colom, per dissort ara ja no ho podrem esbrinar mai.


​
A finals dels anys vuitanta del segle XX aquesta nau va passar a ser un objectiu de grups independentistes que la veien com un símbol de l'espanyolitat que es volia imposar als catalans, sobretot arran de les olimpíades i de la celebració del "Quinto Centenario" del descobriment d'Amèrica.
Qui es va obcecar amb la idea de cremar-la va ser en Quel, un independentista de Girona que va passar de moure's per grups més o menys radicals com ara l'MDT a ser directament un del més grans activistes de Terra Lliure.

Primer va fer un assaig amb la Oca, un vaixell de turistes del llac de Banyoles, que més tard es va fer famosa per un trist i luctuós incident. Aquesta barca duia una bandera espanyola i en Quel hi va pintar "Fora la Bandera Espanyola". Després va trucar al propietari i van tenir una entretinguda conversa:

-Sóc el que t'ha pintat la barca
-Ets un fill de puta, t'exigeixo explicacions.
-Estalvia't tot això. Com que te l'he pintada te la puc cremar i la pròxima vegada te la cremo.

En qüestió d'hores la bandera desapareixia per sempre.

Després va anar pel seu objectiu principal, la Santa Maria. Va provar de cremar-la, el desembre del 1986 i l'octubre i el desembre del 1987. Primer se li va apagar la metxa de la bomba incendiària casolana que havia preparat, després la policia la va desactivar i en el tercer intent el van descobrir i va haver de sortir corrents en pilotes pel mig del passeig de Colom, mentre els vigilants de seguretat de la caravel·la el perseguien i li disparaven.

Finalment a un quart de set del matí de dimecres 23 de maig del 1990, ell o algú altre va anar per feina, pel broc gros, i sense cap sofisticació, va llençar un còctel Molotov que va destruir l'interior i part de la coberta de la nau. La quarta va ser la bona i, per si quedaven dubtes, dos dies després, es va repetir l'atemptat, que va recremar el que ja s'havia cremat. Atès l'alt cost de la reparació i el poc valor, segons la diputació, de la rèplica cinematograficoturística, la caravel·la Santa Maria del port de Barcelona estava sentenciada.



​
La Vanguardia deia el dia 24 de maig del 1990: " Un cuarto atentado casi deja al puerto de Barcelona sin carabela de Colón".

Va ser sense el "casi", el port de Barcelona es va quedar sense caravel·la de Colom.

En Quel s'havia sortit amb la seva.
I ara què?
On és la Santa Maria?

Segons l'Oriol Malló, enfonsada a prop de Roses. Segons d'altres versions, enfonsada davant del port de Barcelona.

Ara deixem el món de la política i les especulacions i parlem del difícil i dur món de la pesca professional. Una barca d'arrossegament d'un pescador de Blanes un dia que feinejava a prop de la costa del Maresme, treballant a una profunditat d'entre 50 i 60 metres en una zona sense roques ni entrebancs va perdre l'art (xarxa) en un ganxo( lloc on s'enganxen i es trenquen les xarxes) nou que ningú sabia que hi fos, ni què era. Al cap de pocs dies a una barca d'arrossegament del port d'Arenys li succeí el mateix. Els pescadors, decidits a recuperar les xarxes, es van posar en contacte amb el Club Esportiu Subaquàtic de Calella (CESC).

Un diumenge  al matí, de 1995 ,en Ramon i en Rafael submarinistes, del CESC de Calella varen anar al lloc on estranyament havien perdut l'art els pescadors. En capbussar-se i baixar al fons per veure si podien recuperar les xarxes, van quedar bocabadats. No s'ho podien creure: el que hi havia allà baix era un immens vaixell de fusta. Però com caram havia anat a parar allà?, d'on havia sortit?… 

Efectivament, el vaixell que hi havia a 53 metres de profunditat just davant del far, entre Calella i Sant Pol, és la caravel·la Santa Maria que hi havia al port de Barcelona. Resulta que la van enfonsar en un cementiri de vaixells que hi ha al davant del port d'Arenys. Atès que no era fusta bona i que estava mig cremada va anar derivant a mitges aigües fins al seu destí final.

En el seu moment, era una immersió espectacular. Recordo un cop que vàrem baixar a l'estiu amb una visibilitat molt bona. Era com una pel·lícula feta realitat, preciós. Estava una mica esberlada del mig, suposo que a causa de la feina d'en Quel i l'enganxada amb les xarxes de les barques d'arrossegament. El castell de popa i la proa s'erigien damunt la sorra envoltats d'un núvol de peix, i una xarxa enganxada que pujava uns quants metres amunt, que li donava un aspecte fantasmagòric. Tenia el ventre ple de bròtoles, llagostes, morenes i congres, i la fusta de l'exterior recoberta de mans de mort i tot tipus de gorgònies.

Malauradament, avui dia no és més que un feix de llenya, una pila de fustes amuntegades que ni tan sols recorden allò que va ser. Llàstima… Va durar poc, però sens dubte els que vàrem gaudir de tan magnífic espectacle visual, ho conservarem gravat a la retina la resta de la nostra vida.


Ramon Pujol
http://ramonpujol.wordpress.com/2011/02/11/la-caravel%C2%B7la-santa-maria/

Nota: La  història d'en Quel està basada en el llibre de l'Oriol Malló titulat De les armes a les urnes.

Entrevista a Mataró Ràdio


#colrp

+

3/7/14

Exposicions

19:00

+

22/6/14

The Mission

14:40














The Mission

Pel·lícula britànica dirigida per Roland Joffé, estrenada el 1986 i doblada al català. Va rebre la Palma d'or al Festival Internacional de Cinema de Cannes. El film té com a teló de fons el 'Tractat de Madrid' (1750), entre Espanya i Portugal, pel qual es va dirimir momentàniament la disputa per la Colònia del Sagrament -a la desembocadura del Riu de la Plata- i la lluita entre les monarquies absolutes europees i el poder posseït per l'Església fins a l'època, centrat en la Companyia de Jesús. En aquells dies, els reis catòlics europeus contemplaven la figura papal més com un príncep sobirà que no pas com la d'un pastor d'ànimes. Els jesuïtes, al seu torn, eren vistos com els representants d'un estat dins dels seus dominis.

http://es.gloria.tv/?media=285703

#cinema

+